El maig del 2024, el Papa Francesc convocava, mitjançant la butlla Spes non confundit, el jubileu de l’esperança per al 2025; així doncs, l’Església rep l’encàrrec de viure un any dedicat a redescobrir l’esperança, aquella que tothom desitja i espera en un món sovint marcat pel desànim i el pessimisme davant de la incapacitat de trobar l’autèntica felicitat [cf. 1]. És bo que, durant aquest any et puguis apropar a la butlla de convocatòria del jubileu que té per lema: Pelegrins d’esperança. Ja saps que la nostra diòcesi ha proposat treballar, amb l’Objectiu diocesà, aquest any jubilar; pots accedir aquí al primer moment que vol aproximar-se al jubileu.

A continuació t’oferim un petit recull d’alguns números de la butlla per tal de poder encetar la reflexió; desitgem que sigui l’inici per endinsar-t’hi i descobrir una bona notícia que et faci posar en camí i esdevenir un autèntic pelegrí de l’esperança, capaç de descobrir-la i comunicar-la.

Petit recull de la Butlla Spes non confundit:

3. L’esperança neix de l’amor i es funda en l’amor que brolla del Cor de Jesús traspassat a la creu. L’Esperit Sant és qui irradia en els creients la llum de l’esperança […]. L’esperança cristiana, de fet, no enganya ni defrauda, perquè està fundada en la certesa que res ni ningú no podrà separar-nos mai de l’amor diví.

4. L’amor es posa a prova quan augmenten les dificultats i l’esperança sembla esfondrar-se davant del sofriment.

5. Posar-se en camí és un gest típic dels qui cerquen el sentit de la vida. El pelegrinatge a peu afavoreix molt el redescobriment del valor del silenci, de l’esforç, de l’essencial. Els pelegrins d’esperança no deixaran de recórrer els camins antics i moderns per a viure intensament l’experiència jubilar.

8. El primer signe d’esperança s’ha de traduir en pau per al món. És massa somniar que les armes callin i deixin de provocar destrucció i mort? Deixem que el Jubileu ens recordi que «als qui posen pau Déu els reconeixerà com a fills».

9. Tots, en realitat, necessitem recuperar l’alegria de viure, perquè l’ésser humà, creat a imatge i semblança de Déu, no es pot conformar amb sobreviure o substituir mediocrement, emmotllant-se al moment present i deixant-se satisfer només per realitats materials.

10. Estem cridats a ser signes tangibles d’esperança per a tants germans i germanes que viuen en condicions de penúria. Penso en els presos que, privats de la llibertat, experimenten cada dia el buit afectiu.

11. Que s’ofereixin signes d’esperança als malalts […]. Que els sofriments puguin ser alleujats amb la proximitat de les persones que els visiten i amb l’afecte que els reben.

12. També necessiten signes d’esperança […] els joves. És trist veure joves sense esperança. La il·lusió de les drogues, el risc de caure en la delinqüència i la recerca de l’efímer creen en ells, […] la confusió i amaguen la bellesa i el sentit de la vida, abatent-los en abismes obscurs i empenyent-los a cometre gestos autodestructius.

13. No poden faltar signes d’esperança vers els emigrants. Que la comunitat cristiana estigui sempre disposada a defensar el dret dels més dèbils.

14. Signes d’esperança mereixen els ancians, que sovint experimenten solitud i sentiments d’abandonament. Que estiguin sostinguts per la gratitud dels fills i per l’amor dels nets, que troben en ells arrelament, comprensió i encoratjament.

15. Imploro esperança per als milions de pobres, que sovint no tenen el més necessari per viure. Pateixen l’exclusió i la indiferència de molts.

17. L’Any jubilar podrà ser una oportunitat significativa per a […] tots els batejats, cada un amb el seu propi carisma i ministeri, corresponsables per tal que, per la multiplicitat de signes d’esperança, testimoniïn la presència de Déu en el món.

18. L’esperança, juntament amb la fe i la caritat, formen el tríptic de les “virtuts teologals”, que expressen l’essència de la vida cristiana. Necessitem que «sobreabundi l’esperança» per testimoniar de manera creïble i atraient la fe i l’amor que portem al cor; perquè la fe sigui joiosa i la caritat entusiasta; perquè cadascú sigui capaç de donar ni que sigui un somriure, un gest d’amistat, una mirada fraterna, una escolta sincera, un servei gratuït, sabent que, en l’Esperit de Jesús, això pot convertir-se en una llavor fecunda d’esperança per a qui ho rep.

19. L’esperança és la virtut per la qual desitgem la vida eterna com la nostra felicitat. En virtut de l’esperança, mirant al temps que passa, tenim la certesa que la història de la humanitat i la de cada un de nosaltres no es dirigeixen cap a un punt cec o un abisme fosc, sinó que s’orienten a l’encontre amb el Senyor de la glòria.

20. Sant Pau ens transmet el “nucli” de la nostra esperança: […] Crist va morir, va ser sepultat, va ressuscitar, s’aparegué. L’esperança cristiana consisteix en això: davant la mort, on sembla que tot acaba, es rep la certesa que, gràcies a Crist, a la seva gràcia, que ens ha estat comunicada en el Baptisme, no es destrueix la vida, tan sols la transforma.

23. La indulgència permet descobrir com d’il·limitada és la misericòrdia de Déu. No renunciem a la Confessió, sinó redescobrim la bellesa del sagrament de la guarició i de la joia, la bellesa del perdó dels pecats. Perdonar no canvia el passat, no pot modificar el que ja ha passat; i, tanmateix, el perdó pot permetre que canviï el futur i es visqui d’una manera diferent, sense rancor, ira ni venjança.

25. Que el testimoni creient pugui ser en el món llevat d’esperança genuïna. Deixem-nos atraure des d’ara per l’esperança i permetem que a través de nosaltres sigui contagiosa per a tots els qui la desitgen.