El Jubileu de l’Esperança és un genial moment per fer un stop! mirar-se al mirall, aspirar a volar alt, no témer, unir-se a altres companys, sortir a anunciar el que has descobert.

Tan important és l’esperança? Quan el camí que t’havies marcat no condueix directament a l’objectiu, i és el que a vegades passa, podries desanimar-te i pot sobrevenir la desmotivació, arribant a abandonar el projecte que t’havies marcat. Tanmateix, cal estar preparat per buscar una altra ruta, intentar veure més clar, i això pot ajudar a mantenir l’esperança. Valorar les estratègies que funcionen i quines no, modificar l’ enfocament… es pot convertir en la mà que t’impulsi per seguir endavant. A més de la capacitat de replantejament, aquest procés requereix creativitat. Una cosa útil és deixar de pensar que no hi ha camí i, en el seu lloc, pensar que no hem trobat encara el camí que ens anirà bé.

L’esperança pot sorgir de forma aïllada, però creix quan estàs connectat/da a un col·lectiu que et recolza i t’inspira. Estar a prop de persones esperançades pot ajudar-te, animant-te en els teus objectius, a continuar quan et trobis amb dificultats o simplement recordant-te que superar les dificultats és possible. L’elecció de les persones de les quals ens envolten, és clau. Et proposo:

Mirar-te al mirall. Quan aconsegueixis el que vols a la vida, ves-te’n al mirall i mira’t. Quan hagis gaudit i aconseguit que els altres t’aplaudeixin, quan hagis arribat al més baix, ves-te’n al mirall i mirat. Si mantens fixa la mirada, veuràs uns ulls que des del mirall et miren. Si la mantens, has passat la prova més difícil. Comences a tenir un Bon Amic.

Mirar a Jesús. És més important deixar-se mirar per ell, trobar-nos amb la seva mirada, per tenir els mateixos sentiments i pensaments que el Mestre. Mira al qui et mira. Déu i Jesús ens miren. I nosaltres hem d’aprendre a mirar com Déu ens mira. Si la nostra mirada, no és positiva, si els nostres ulls no reben la seva llum i el seu amor, no podrem veure Déu ni les seves obres.

Col·loca’t personalment davant del mirall, davant la imatge de l’esperança. Un primer pas: veure el teu interior, acceptar-se limitat, no viure ressentit per les pròpies limitacions. Un segon pas: descobrir la teva realitat, obrir espais de reconciliació i de perdó, és obrir espais per a la Gràcia de Déu. Descobrir elements sanadors de les meves ferides. El sentit últim de la història no és el dolor sinó la Paraula amorosa del Pare. Quan la barca es fon pel vent en plena travessia, escolta Jesús que et diu: No temis, soc jo, estic amb tu (Mc 4,35-41).

Celebra les victòries. Dedica temps a reconèixer i celebrar el que has aconseguit en el present, dona suport als pensaments d’esperança de cara al futur. Valorar i celebrar els petits passos que has donat és molt important. Celebrar les fites que vas assolint pel camí, els nous aprenentatges són victòries necessàries, impuls per acostar-se a l’objectiu.

Reflexiona sobre el passat. Reflexionar sobre el passat també pot fomentar l’esperança en el futur. Aquests records ens poden donar ànims per començar de nou. Potser el present ens resulti complicat, potser no haurem aconseguit a la primera el que ens proposàvem. És el moment de posar en pràctica l’esperança, traçar un camí amb metes assolibles i anar sumant-les, preparar-se per haver de canviar de rumb i triar molt bé les persones que ens acompanyin en aquest bonic camí.

Confiança. L’esperança és el motor que ens dona forces i optimisme per lluitar cada dia, és l’estímul que ens fa lluitar per fer realitat els somnis en les nostres vides. Les persones amb alts nivells d’esperança tendeixen a tenir un major sentit de la vida i una major capacitat per superar els obstacles en el seu camí cap a la felicitat, cap a Déu. L’esperança és la capacitat de tenir una visió positiva sobre la vida, una visió de fe, sense importar les circumstàncies que estiguin al seu voltant. És la capacitat de ser feliç, acollint algun pla de compromís social,  fins i tot motivant també d’altres. Et converteixes així, en anunci d’esperança, testimoni, missioner de l’esperança. Animat! Hi ha molta gent que necessita del teu testimoni, la teva paraula, aquí i ara.