Diuen que Déu és a tot arreu. Que el podem trobar en qualsevol lloc. Déu és igual a tot arreu, cert! El qui no “estic igual” a tot arreu soc jo! És a dir, que en segons quins llocs em serà més fàcil trobar-me amb Déu que en d’altres. La meva experiència personal m’ha fet descobrir tres llocs “privilegiats” on ens trobem amb Déu gràcies a l’impacte existencial, sotrac vital i desconcert personal que provoquen. Tals llocs són: els hospitals, els tanatoris i les presons.

Quan la vida et porta a un d’aquests tres llocs, sense saber com, se’t remou l’existència, el sentit de la vida i de la lluita, i et poses a reflexionar fins i tot sense estar-hi acostumat. Grans preguntes, grans “quès”, grans “per quès” brollen de l’interior formulats amb llàgrimes, amb emocions, amb…, difícilment amb frases ben construïdes. La base del sentit de l’existència trontolla i se somou tot el que, fins a aquell moment, em donava seguretat.

Aquesta és l’experiència viscuda per molts interns condemnats a anys de presó per fets puntuals o accions continuades comesos durant la seva vida. L’home fort, bregat i tatuat, plora com un nen a la seva cel·la i quan parla amb mi a la sala de dia, al menjador o passejant pel pati del seu mòdul. Obre el cor i explica, amb nítida sinceritat, el que mai ha explicat a ningú. S’obre el cor i s’obre el cel, i es toca i palpa la misericòrdia de Déu.

“¿Y todo esto, por qué me lo explicas? Lo necesito sacar y usted me entiende y no me juzga”.

“¿Quieres que te dé la bendición de Dios, el perdón de Dios y de la Iglesia? Sí, padre; quiero. Pues tu alma va a quedar más limpia que cuando eras un bebé”. Li dono l’absolució, amarada amb les seves llàgrimes, i jo no puc més que donar-li gràcies a Déu. No tinc paraules.

“Te parece que recemos un Padrenuestro para que el Ángel de la Guarda cuide de todas las persones a las que tú has hecho daño?” I aquest Parenostre puja al cel amb el ressò de les paraules de Jesús: «la teva fe t’ha salvat». Jesús no estima el mal ni el pecat. Però està fent costat als pecadors, als malfactors perquè es converteixin i visquin.

“¿Padre, usted cree que yo puedo ir al Cielo? Mira, vamos a hacer una apuesta. Si tú te mueres antes que yo, espera a que llegue yo, y me abres la puerta. Si muero yo antes que tú, me esperaré cerquita de la puerta para abrírtela en cuanto te vea llegar. No te preocupes, que San Pedro está de acuerdo con eso, ¡él sabe lo que significa ser traidor!”

I el cap de setmana, la Missa. […] Els dos capellans que celebrem les misses dels caps de setmana, anem passant pels mòduls que ens ho han demanat i celebrem una Eucaristia a cada mòdul. […] Hem guanyat en profunditat, participació, moments de reflexió i silenci; cada grup es constitueix en una petita comunitat cristiana que celebra la vida i la fe. […]

Els interns d’un altre mòdul han anat construint una capella completa amb cartró-pedra fabricat, fet i decorat per ells mateixos: altar, faristol, Sant Crist, una mare de Déu de Montserrat, canelobres, cimbori, etc. Fins i tot van fabricar una custòdia que la vam fer servir el dia de Corpus.

Com deia al començament. Déu és a tot arreu. Però en segons quins llocs el trobem amb franca nitidesa.